Què són 48 anys en la vida d’un grup?. D’entrada és evident que en són un bon grapat. I en són tants, tants, que pot imaginar-se tothom la de coses que poden haver passat. Has pogut nàixer i tenir-ne 48; has pogut conèixer el company o la companya de la teua vida; has pogut veure nàixer fills, morir pares, mares i companys, trobar treball, jubilar-te … Tot depén de la data a
partir de la qual es comença a comptar.
Ara fa 48 anys, quan alguns de nosaltres rondàvem els 15 o 16 anys, un grup d’amics de carrer, decidírem eixir a la plaça a rondar a les amigues en les nits de maig. Sabíem on i com començàvem però mai no on ni com acabàvem. Era el mateix grup que amenitzava alguna que altra celebració litúrgica a l’Esglèsia de l’Assumpció d’Onda. Saber cantar no era la condició “sine qua non”. L’objectiu era passar-ho bé i poca cosa més. El muntatge era ràpid. Algú furtava les roses, s’embolicaven amb paper de plata … i la marxa estava servida i justificada.
Aquell inici jovenívol evolucionà a més quan a algú li s’ocorregué que es podia actuar davant el públic. I això obligava a un major compromís. El referent inicial cal emmarcar-lo en els 75-76. Nits inoblidables sense dormir a la caseta (maset) del Fumeral, una “castanya” impressionant l’any de l’incendi a Espadilla, actuacions a Fira d’Onda, al carrer la No Duermas … eren mostres d’una posada en pràctica d’una mena d’instint desafiant davant un públic, el nostre, que ha fet sempre de “clec” excel· lent. A molts racons sonaven el Penyagolosa, la jota de la Perdiueta, Maria Rosa,
Paquito el Xocolater, la Jota de Castelló, María del Sol, Sant Rorro i tants i tants altres temes que ens feren fruir durant llargues hores i dies.
Les “milis” reduïren tant la plantilla que en el 1979 es decidí oferir la incorporació de tres companys que anys deprés acabarien essent l’eix medular del grup en companyia de Joan Castany: Ximo Bonifaci al llaüt, Gabriel Garcia a la guitarra i Jose María Royo a l’acordió. Els bons contactes que es mantenien amb el cor i la rondalla de Betxí possibilitaren la incorporació al grup de Juan Vicente Blasco per tal de tocar el contrabaix sabedors de les seues bones qualitats com a músic. Això feu que ens agermanàrem d’alguna manera amb la Rondalla de Betxí amb la què
hem compartit més d’una vegada llargues nits de ronda en un dels pobles, el seu, amb més consciència i respecte musical. Era l’any 1980. El anys, que no transcorrien debades, abocaren a un creuament d’interessos: a les “milis” calia afegir els festejos, estudis, canvis d’amics i edats diferents. L’any 1981 situacions personals feren que el grup quedara reduït només als quatre components esmentats i a Juanvi que venia quan podia. Aquí és quan es va pensar en la incorporació d’una veu femenina.
Ana Barragan omplí aquella mena d’espectativa l’any 1982, ja que aportava una nota de color excel·lent i, a més, tocava la guitarra; llàstima que allò durara només els següents 4 anys.
Després provàrem d’introduir al grup el so de la dolçaina i del tabalet. Els germans Salvador i Carlos Guinot ens acompanyaren durant una temporada. Ateses les raons personals que motivaren l’abandó del grup d’Ana ens tornàrem a plantejar cobrir aquell buit. El tema li’l plantejàrem aquesta vegada a Rosarin Roca. Era l’any 1.987 i acabàvem d’actuar junts en un festival a la Font de Dins. L’entrada en el grup de Rosario ha estat el darrer encert i una de les millors coses que li ha pogut passar al grup. No debades cal considerar-la com una de les millors veus femenines que ha
tingut Onda. I així fins avui. No obstant això cal fer justícia i dir que durant algunes temporades ens ha acompanyat als bongos Juan Miguel Royo, fill de Jose Maria.
48 anys –2025– després la situació ha canviat força. Va morir Ximo, el del llaüt, i buscàrem com a substitut a Antonio Palmera, que anys després, abandonà el grup queixat d’una malaltia. Així mateix morí també Gabriel, el guitarra, i buscàrem com a substituts a Laura, flauta travessera i a Joan Sanchís, guitarra. Després de 4 anys ambdós abandonaren el grup per
motius personals i haguérem de tornar a pensar en recanvis. La pandèmia ens feu trontollar els fonaments. I en eixir d’ella férem un pensament i ampliàrem de nou el grup amb Lluís a la guitarra, Alba al clarinet, Óscar a la flauta travessera i Borja al contrabaix.
Doncs bé, els 48 anys passats han generat un munt innumerable de situacions i d’anècdotes viscudes que a la fi són les que acaben configurant la vida i el devenir rutinari d’una gent, la nostra gent. Una serenata al fill que naix, una altra al xiquet que passa a ser adult, a la filla que es casa o a la vella que descansa han anat donant cos i color a moltíssimes nits.
Segurament quan s’escoltaran les cançons que interpretem molta gent anònima a molts pobles recordarà aquella data per a ells inoblidable. Per a nosaltres escoltar aquestes músiques ens duu a pensar irremeiablement en moltes persones volgudes que no hi són. La música és una bona excusa per recordar-les en silenci.
Com deia el poeta “quan creus que ja s’acaba torna a començar”. I pensem en el futur, que si bé és incert com tots els futurs, en el cas nostre és esperançador. Ho és culturalment perquè, els enregistraments oficials fets per part de nosaltres, que som els “altres” músics no professionals, crea un precedent. Els Ravalers, hem entrat a formar part de la història musical
del poble d’Onda. D’aquí un any, dos, quinze, cinquanta o cent, els nostres descendents més immediats i els més llunyans escoltaran amb uns aparells vells les nostres interpretacions i a ben segur se’n riuran de l’estructura dels CDs, de les notes de premsa que han generat les presentacions, de moltes i moltes coses…
La nostra història és un comboi. I ho és individualment i molt especial per als actuals integrants del grup que contra vent i maror hem resistit, i de quina manera, el pas irremeiable del temps.
Localitats on s’ha actuat:
Onda, Castelló, Vila-real, Borriana, Les Alqueries, Vilavella, Vall d’Uixó, Alfondeguilla, Aín, L’Alcúdia de Veo, Tales, Artesa, Suera, Aioder, Villamalur, Espadilla, Toga, Torrechiva, El Tormo, Cirat, Arañuel, Montanejos, Villanueva de Viver, Cortes de Arenoso, San Vicente de Piedrahita, Barracas, Viver, Sogorb, Soneja, Argelita, Ludiente, Villahermosa del río, Mosqueruela (Teruel), Vistabella, Cinctorres, Zorita, Benicàssim, Rossell, Moncofa, Sant Joan de Moró, El Forcall, Els Ibarsos…
